The Times (Regne Unit)

Portada de l'11-S en el diari The Times

L’atemptat contra les Torres Bessones del dimecres 11 de setembre del 2001, a més de ser un record de sabor profundament amarg per als nordamericans, serà recordat també per als demès com el primer que va ser televisat instantàniament en l’era dels mèdia. A Alacant aquest fatídic moment interrompí a moltes persones el dinar, incrèduls, per unes imatges en directe que mostraven la col·lissió de les dues aeronaus contra uns símbols gegantins dels Estats Units, i que acabarien per ensorrar-se convertint Nova Iork en una ciutat fantasmagòrica. Per si no fos prou, aquelles imatges es repetien una rere altra vegada, per si algú que ho contemplara en un zapping es creia que es tractava d’una pel·lícula d’acció.

Aquest fet insòlit es nota no sols a les portades dels periòdics als EUA sinò també, sobretot, als diaris de la resta del món. El telediari va esdevindre aquell dia el pívot informatiu d’una manera tan indiscutible que fins i tot encomanà el punt de vista a la resta dels mitjans. Així, la gran majoria de les primeres planes del dijous 12 semblen imatges congelades de la pantalla catòdica del dia anterior; de fet, abunden les seqüències fotogràfiques de l’estavellada dels avions o de l’explosió del segon impacte (alguna amb possibilitat sospitosa d’haver sigut trucades made in Hollywood, al meu judici personal), ja conegudes del dia anterior.

Però la televisió no sols ha deixat de banda el fotoperiodisme als diaris aquell dia, sinò també ha substituït el llenguatge periodístic, amb títols com “Dimoni”, “Acte de guerra”, “Amèrica ha vist el dimoni”, “Terror”, “Dia d’infàmia”, “La llibertat en setge”, etc… que són de l’ambit més audiovisual que no pas de l’àmbit escrit. D’aquesta manera, aquestes tres portades responen a allò que Ignacio Ramonet dos anys abans de l’atemptat, en La tirania de la comunicació (1999), defineix com a “mimetisme mediàtic” i que, al meu judici personal, perd explicació, contextualització i descripció, aspectes fonamentals en el periodisme escrit.

The Examiner, de San Francisco (Califòrnia)

The Examiner, de San Francisco (Califòrnia)

Rocky Mountain News, de Denver (Colorado)

Rocky Mountain News, de Denver (Colorado)

USA Today, d'àmbit nacional

USA Today, d'àmbit nacional

The New York Times

The New York Times

Los Angeles Times (Califòrnia)

Los Angeles Times (Califòrnia)

Houston Chronicle (Texas)

Houston Chronicle (Texas)

L’excepció han estat, però, en diaris com ara The New York Times, Los Angeles Times i Houston Chronicle (la segola filera) on almenys esmenten les paraules claus de l’esdeveniment: aeronaus segrastades col·lisionen contra les Torres Bessones. Els de la primera filera, si bé dos d’ells semblen ser diaris de caire sensacionalista (The Examiner i Rocky Mountain News), el d’USA Today, en canvi, malgrat ser un dels periòdics de referència en els EUA, no esmenten de forma clara tampoc el què. És comprensible que un diari haja de tenir en compte el que els seus lectors ja saben, però no ho és pas si no dóna informació nova. En les portades dels diaris de la resta del món, en la mateixa línia, he triat en la primera filera els que considere no gaire adients, i en segon lloc els que han estat més encertats:

The Courier Mail (Austràlia)

The Courier Mail (Austràlia)

Asahi Shimbun (Japó)

Asahi Shimbun (Japó)

The Daily Telegraph (Regne Unit)

The Daily Telegraph (Regne Unit)

The Times (Regne Unit)

The Times (Regne Unit)

Il Gazzettino, Venècia (Itàlia)

Il Gazzettino, Venècia (Itàlia)

O Globo, de Rio de Janeiro

O Globo, de Río de Janeiro

Així que aquell dia la majoria dels periòdics semblaven més aviat butlletins dels telediaris especials del dia anterior; s’han vist tan superats emocionalment per la magnitud històrica i fatídica de l’esdeveniment que s’oblidaren que el paper d’un mitjà escrit és donar una perspectiva analítica dels fets. No obstant això, tampoc no es tracta que els periodistes analitzen l’entorn d’una manera freda i aliena, com si fòren de pedra o com si estigueren fets d’una pasta que els situa per damunt de qualsevol ciutadà. Això és el que es pot dedduir de la portada del The New York Times, sembla com si l’atac terrorista no els afectara, tot i que va ser a la seua pròpia ciutat. No es tracta, per tant, de ser una rígida “calculadora de la realitat”. És comprensible que un periodista reflexe al seu treball l’emoció que no ha pogut contenir, però no fins al punt d’oblidar-se del compromís amb la societat d’informar dels fets amb rigorositat.

Advertisements