Sovint hom diu que les paraules són la roba que vesteix els nostres pensaments i idees, i que la literatura és la pintura que retrata la imaginació. Afegisc, a més a més, que la roba cal ser alçada en un bon armari perquè el missatge de les paraules perdure en el temps; és a dir, perquè la roba estiga en bones condicions. Faig totes aquestes reflexions com un pròleg de la Guia Bàsica de Disseny, que tot just ara ha estat publicat al blog de Veintidós.

Aquesta és la meua tasca en un dels bastidors fonamentals del Pla de Producció en què estic involucrat. L’armari de roba és, en efecte, el paper, la materialització física d’allò que volem comunicar. No n’és prou d’imprimir negre sobre blanc. Tampoc no n’és prou d’assegurar la durabilitat del missatge. Volem que, a més de ser un bon armari, que en siga bonic, atractiu. Al capdavall, que siga de bon estil.

Perquè a més de transmetre el nostre missatge, volem fer-ho també a la inreversa. Volem atreure a la gent cap al nostre missatge, que vulguen de bona gana compartir amb els nostres gustos, interessos i, si cal, també les opinions en tot allò referent al cinema. Podem fer el paral·lelisme audiovisual què si a més d’informar, cal saber comunicar. Així, el paper no només ha de transmetre, sinò també ha de saber comunicar a travès del disseny.

Anuncis