Eliot Spitzer, a la portada del març de 2008.

Eliot Spitzer, a la portada del març de 2008.

L’organització American Society of Magazine Editors (ASME) va guardonar a l’octubre de l’any passat algunes de les millors portades de les revistes nord-americanes. Aquesta entitat representa a més de 240 empresee editores, així com a 1400 capçaleres de revistes. La portada guanyadora és del New York Magazine corresponent al mes de març del 2008, en què es fa una referència mordaç a l’escàndal de prostitució d’Eliot Spitzer, ençà Governador de Nova York. A més d’aquesta publicació, entre els finalistes trobem les primeres planes d’altres com TIME, Vainity Fair, The New Yorker i Wired.

No és extrany, doncs, que la majoria dels finalistes siguen de mitjans novaiorquesos, atès que aquesta ciutat és un referent internacional en l’art contemporani, on hi forma part el disseny gràfic. Hom pot observar clarament com la publicació de The New Yorker ha sigut la gran perdedora davant de New York Magazine. Si bé és cert que aquesta última ha aconseguit ocupar cinc possicions finalistes, no és menys cert que en tres d’aquestes ho ha fet amb la portada d’aquell que té el cervell a les entrecuixes. En canvi, The New Yorker ho fa amb quatre treballs tots diferents.

Ahmeneyehad, al mes doctubre de 2008

Ahmeneyehad, al mes d'octubre de 2007

Es veu clarament, doncs, que aquesta associació nord-americana prefereix les portades que basen la seua força en la fotografia, com ho fan també TIME i Texas Monthly, en comptes d’aquelles que ho fan amb un toc més subjectiu i artístic, com s’esforcen The New Yorker i Wired. Personalment, sóc més partidari de les il·lustracions i dels fotomuntatges, perquè hui dia és molt més fàcil fer una bona fotografia. És prou amb tenir molta memòria a una càmera digital, i provar de repetir quaranta o més dispars fins encertar en la foto. En canvi, no és tan fàcil encertar amb una bona il·lustració, no sols en el plànol artístic, sinò també en l’informatiu.

Així, per tant, hauria donat abans el premi al The New Yorker, amb una portada on el cap del president iranià, Ahmeneyehad, és al cos d’un senador nordamericà que va fer de moderador en la seua curta visita a una universitat. Al capdavall, crec que confonen sencillesa amb simplicitat, malgrat que la portada ha tocat de mig en mig en el tema que tracta, mai millor dit.

Anuncis