Seu del Seattle P-I

Seu del diari Seattle P-I

Segons informa el Newspaper Death Watch, un observatori sobre l’estat dels periòdics de paper als Estats Units, la centenària capçalera del  Seattle Post-Intelligencer ha deixat de publicar-se en paper des d’hui. De fet, en la publicació d’ahir els editors expliquen que a partir d’ara s’editaria nomès a la web, seguint l’estel·la que iniciaren altres publicacions com el Christian Science Monitor de Boston, que fa una publicació setmanal i prou. El Seattle P-I esdevé, ara per ara, amb els seus 117.600 lectors, com el diari de més tiratge que passa a editar-se únicament a la xarxa.

A més a més, el diari arrossega un deute de prop de catorze milions de dòlars, i  l’estalvi que suposa no haver de tirar de paper no ha estat prou per als editors. Com a conseqüència, la decissió va acompanyada d’una reducció dràstica del planter del periòdic. Aquesta publicació, de 145 anys d’antiguitat, passarà de tenir els dos-cents trenta treballadors actuals a tan sols trenta. És a dir, prop del 75% del personal perdran la seua feina.

Aquesta greu situació s’hauria pogut evitar amb prou de temps. De fet, el Seattle P-I superava de bon tros l’audiència de la seua versió digital (1,8 milions d’usuaris únics) al seu competidor directe, el Seattle Times, el qual, en canvi, sí que el superava en lectors del paper. Tot i així, personalment, crec que el Seattle P-I hauria de tornar al paper en un mitjà termini, si tenen alguna intenció de respectar el seu llegat històric.

El periodista que manté el Newspaper Death Watch, Pau Gillin, vaticina que a l’any 2010 desapareixeran el 90% dels periòdics de paper nordamericans actuals. Però, al contrari del que afirma aquest degà del New York Times, que ho planteja com una simple substitució d’un mitjà per un altre, jo em plantege que més aviat el que hi esdevè és una redifinició dels rols informatius per la presència d’internet.

Tal com va afirmar el cap de producció de Localprint, Eduardo Soler, la setmana passada als estudiants de 4t de Periodisme en la UMH, “la informació diària anirà a Internet i en el paper quedaran els reportatges cada setmana o cada mes”; en aquest sentit, cal recordar al principi de curs que el periodista del Diario Información, José Mª. Perea, va defensar que el paper és el mitjà que millor pot competir en el “per què”, mentres que internet és en el “què i on”.

Al capdavall, cal recordar que els periòdics tingueren una derivació equivocada i excessiva durant els anys 90 d’una funció cap a un fals entreteniment, influenciada per la televisió (segons Ignacio Ramonet en “La Tirania de la Comunicación”). Com es redefiniran els rols?. Els diaris digitals “anunciaran” o “notificaran”, les ràdios seguiran informant, la televisió (digital o no) seguirà entretenint, i els periòdics tornaran d’on no havien d’haver eixit mai: formaran, amb més profunditat si cal.

Advertisements