Positiu. La captació del públic ha estat en tot moment adreçada, sense pampullejar gaire l’ull, a les explicacions [pdf] que donàvem sobre la metodologia de les assignatures Llenguatge i Tècniques de Periodisme Escrit (LTPE, 3r) i Producció Periodística (4t). L’ús dels blogs com a eina sistemàtica de treball ha esdevingut una novetat per als estudiants de periodisme de les universitats de parla valenciana com són la UAB, la UPF, la Ramon Llull, entre altres. Han considerat innovador el fet que els nostres treballs siguen preceptivament de temàtica especialitzada i d’àmbit local sobretot, però, que siguen publicats en blogs. Com que ultrapassen l’àmbit intern universitari i, per tant, han observat que treballem en un entorn més semblant al món laboral, així com la possibilitat de conformar una agenda de contactes ja en la universitat. Pel que es veu, els seus textos acaben en les mans de professors i desapareixen.
Vaig iniciar la xerrada amb una salutació en llengua de signes, i tot seguit vaig projectar una entrada d’aquest blog sobre Canyamars, com a exemple del que passaria si la ponència tinguera lloc a Elx. És a dir: cobertura immediata i rigorosa. “Que sortim nosaltres?!”, hi va exclamar algú. Una vegada finalitzada la segona part de la ponència, que em pertocava a mi, va tenir lloc el debat. La majoria de les intervencions van referir-se a casos semblants en altres universitats de fer treballar els estudiants en un entorn”real”, però tots van coincidir que en pocs casos s’arribava a l’exigència pràctica de la UMH. “Mai no s’acaben els temes locals amb tants d’alumnes?”, va preguntar un estudiant un poc sorprès que els temes els hàgem de triar els propis estudiants, sota supervisió dels professors. “Hi han tants temes locals per parlar que fins i tot en algun cas ens prenen com a font perquè generem continguts nous”, va ser la nostra resposta.
Per altra banda, el concepte de “periodista-orquesta” va tornar a ser criticat per estudiants catalans, ja que consideraven que la nostra universitat ho fomentava. La meua resposta va ser de comprensió, vaig solidaritzar-me contra la precarització laboral en la feina periodística; “no és el mateix haver de ser polivalent com a periodistes versàtils que volem ser, a que ens consideren pluriempleats perquè no vulguen valorar la nostra qualitat periodística”, vaig defensar. No contrastant, vaig considerar necessari que a l’àmbit universitari se’n duga una formació polivalent “per a saber quins han de ser els nostres primers passos cap a l’especialització una vegada que ja siguem al món laboral”.
dg. 26 Abril 2009 at 17:15 pm
Ei Montxo!
Molt de gust d’haver-vos conegut aquest cap de setmana, malgrat que no haguem tingut oportunitat de xerrar massa.
Deixa’m afegir que és del tot incert que no tinguem blogs també nosaltres, el que passa és que en cap cas els enfoquem cap a la ciutadania general, sinó que acaben essent “memòries” d’assignatures particulars i, per tant, d’interès reduït. Lamento que de la nostra facultat no ens hagués acompanyat ningún company de darrer curs de periodisme (5è) per acabar-ho de matitzar. De totes maneres, crec que ha estat una gran experiència per tot el que s’ha compartit a nivell general.
Espero que podem coincidir aviat, tot i que dubto poder venir a les vostres properes jornades (pinten molt interessants).
Que descanseu força, donat que deveu haver arribat molt tard a casa.
Espero que poguem mantenir el contacte. Ha estat un plaer.
Isabel URV
dl. 27 Abril 2009 at 20:04 pm
[…] com les empreses han adaptat els mitjans tradicionals a les noves tecnologies. Si bé marcaven una línia divisòria molt clara entre l’empresari i el periodista, han sigut molt més flexibles entre el periodista ciutadà […]
dl. 27 Abril 2009 at 23:42 pm
Hola Isa!
Moltes gràcies per la teua matisació. És cert que algú altre ja va explicar que sí que treballàveu amb blogs, però crec haver entès que o bé era amb l’objectiu per a conèixer el funcionament d’aquesta tecnologia, o bé era (més o menys) per a publicar treballs com si fòren lliurats en paper, sense finalitat comunicativa, és a dir, el blog com a suport físic i no com a mitjà amb un estil i gèneres propis. De totes maneres, hauria estat interessant conèixer de prop allò vostre de 5è curs.
Que em pots passar alguna adreça? Per a mi, el debat ha estat força enriquidor, perquè en les coses que valorava sobre el periodisme i els estudis del periodisme he trobat que altres també ho valoraven, i en algunes altres coses m’he adonat que ho vaig subestimar.
Sobre les jornades, encara que no hi assistisques, pots estar al dia mitjançant aquesta adreça: http://jornadasperiodismo.umh.es/ Una legió de 15 voluntaris estudiants de periodisme ho cobriran de moltes maneres, per la ràdio (que ho pots escoltar ací: http://radio.umh.es/), o bé per live-blogging.
Seguim en contacte!!