A més d’escoltar els àudio de les IV Jornades de Periodisme de la UMH, disponibles a la web de la ràdio universitària, una altra de les maneres de seguir la cobertura de les ponències va ser mitjançant twitter. Vull fer aquesta menció perquè, malgrat les seues limitacions, i també per les meues limitacions sensorials, va ser gairebé l’únic mitjà que m’ha permés accedir al sentit literal d’algunes de les opinions fetes pels ponents. En tota la resta, em dol haver de dir-ho, però l’accessibilitat de les jornades per a un discapacitat auditiu ha sigut d’una barrera insuperable. Així que he fet manualment recull de tot el “twitting” [pdf] de les IV Jornades, un material que ha sigut essencial per a mi per a poder treballar amb quelcom d’autonomia.

(més…)

Le pays du sourds, de Jack Philibert (1992)

Le pays des sourds, de Nicolas Philibert (1992)

La història i l’estudi dels sords i de les seues característiques comunnicacionals podrien semblar d’un interès reduït; jo no ho crec, però. Encara que les persones sordes tan sols siguem prop d’un 0,3% de la població (a qualsevol escala geogràfica), les reflexions que es plantegen des d’eixe 0,3% són importants, transcedentals i profundes. De fet, hi ha una profusa filmoteca de produccions audiovisuals relacionades amb les persones sordes què demostren que trets tan específicament humans, com ara la parla, el pensament, la comunnicació o la cultura, no es desenvolupa d’un mode automàtic; ni tampoc no són merament biològics sinò que també provenen d’un llegat social i històric que es transmet generació rere altra. (més…)